divendres, 11 d’agost de 2017

Topònims de les Illes Balears IEC

Nomenclàtor toponímic de les Illes Balears
Quan entrau al Nomenclàtor Toponímic de les Illes Balears (NOTIB) http://notib.recerca.iec.cat, trobareu un portal molt ben organitzat per consultar els topònims dels diferents municipis de les Illes Balears.

A l'apartat de continguts i objectius, ens diu que:

"El Nomenclàtor Toponímic de les Illes Balears (NOTIB) és un projecte vinculat des del primer moment a la Universitat de les Illes Balears [(UIB) Departament de Filologia Catalana i Lingüística General] i després a l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), que iniciàrem l’any 1999, i que consisteix en l’aplec i presentació de la llista dels topònims actuals no urbans de les Illes Balears."

Si trescau entre els menús, entendreu els criteris que s'hi apliquen, les raons per les quals s'opta per una grafia o una altra, hi ha un cercador de topònims, etc. Cada municipi compta amb la seva llista de topònims no urbans, la qual cosa ofereix una eina perquè la retolació seguesqui un criteri unificat arreu de les Illes Balears.

Per exemple, a l'apartat 10 Criteris lingüístics aplicats en la normativització toponímica entre d'altres criteris diu "En els topònims afectats per monoftongació regeix la normativa. Ex.: s’Aiguavés i no *s’Aigovés, s’Aigua Dolça (cala i platja) i no *s’Aigo Dolça, caló de ses Egües i no *caló de ses Egos, es Guaret Vell (caseria) i no *es Goret Vell."

Sobre l'article dels topònims recomana la forma local: "Recomanem que l’article, tant del nom oficial dels nuclis de població com d’altres topònims, majors o menors, s’ajusti a la solució adoptada per la llengua parlada local, tot i que són també admissibles les formes amb article estàndard dels topònims que en la llengua parlada duen article salat."

Recordau que hi ha topònims que només admeten l'article formal en la llengua parlada.
En fi, una eina interessant, que ens permet tenir un criteri clar i normatiu dels topònims.

dimarts, 8 d’agost de 2017

Desnormalització lingüística

Símptomes de desnormalització lingüística
"POLIGONO DE CAN RUBIOL"
Marratxí
Si observau aquest rètol, col·locat al polígon (poligono, segons ells) de Can Rubiol, a Marratxí, romandreu amb els cabells drets.

-Des del punt de vista del castellà, la paraula "poligono" no vol dir res perquè hi manca l'accent (hauria de ser "polígono").
-En català, polígon resulta perfectament comprensible per a qualsevol persona.

Afortunadament, s'agraeix que hagin escrit RUBIOL i no *ROBIOL.

I la qüestió és la següent:
Qui revisa aquesta retolació? Com és possible que encara no l'hagin rectificada?

diumenge, 6 d’agost de 2017

Cultura a la fresca a Marratxí agost 2017

Cultura a la fresca a Marratxí
Agost 2017
L'Àrea de Cultura de l'Ajuntament de Marratxí ha programat el cicle CULTURA A LA FRESCA 2017, una sèrie d'actuacions musicals i teatrals variades, que poden ser d'interès per als ciutadans del municipi.

Els espais públics d'enguany estan repartits arreu de Marratxí:  
Pòrtol, 
Cas Capità, 
es Figueral i 
sa Nova Cabana.
L'entrada és gratuïta.

dijous, 3 d’agost de 2017

Faltes a la retolació pública

 Cas Capità / Francesc Comes
Cas Capita / Francesç

Una passejada ràpida pel terme municipal de Marratxí, a Mallorca, pot ser sorprenent. Hi podem trobar alguns rètols amb faltes d'ortografia incomprensibles.

Cas Capità
Crida molt l'atenció el rètol que indica Cas Capità quan sortiu des Pla de na Tesa, on comprovareu que no han accentuat Capita. En direcció contrària, és a dir, des de la carretera d'Inca sí que està ben escrit. També podríem parlar sobre la idoneïtat de la majúscula a l'article personal "Na", però ens centrarem en l'accent de "Capità".

Sa Vinya de Son Verí 
El cas del carrer Francesc Comes (pintor), a sa Vinya de Son Verí, amb una ce trencada al final, també fa mal d'ulls.
Esperem que se n'adonin aviat i que facin les correccions pertinents als rètols, perquè els models als carrers es veuen cada dia i no és qüestió de generar més faltes.

dijous, 27 de juliol de 2017

Jo som

Verb ser  
Jo som i jo soc 
(sense accent)
En català clàssic trobàvem les formes jo soc o jo som (i també jo so i jo son) per a la primera persona singular del present d'indicatiu del verb ser. Actualment, la forma soc és habitual als dialectes occidentals i als orientals soc i som (aquesta darrera a les Illes Balears i al català septentrional)

Santa Ponça (Calvià, Mallorca)
Els llibres d'estil destinats a les Balears sempre donen preferència a la forma jo som (que també coincideix amb la primera persona del plural nosaltres som).


La Gramàtica catalana de Francesc de B. Moll (Editorial Moll, Palma, 1987), consignava com a preferent la forma jo som a les Balears, tot i que recordava que "En el català continental, la forma de primera persona singular del present d'indicatiu és sóc o , en lloc de la balear som"

Pres. ind.
som
ets
és
som
sou
són

Al llibre La llengua catalana a Mallorca propostes per a l'ús públic d'Alomar, Bibiloni, Corbera i Joan Melià (Consell de Mallorca 1999) explica: "La primera persona del present d'indicatiu a les Balears conserva una forma clàssica que és som. El seu ús és tan adequat com el de sóc, d'àmbit territorial més extens i d'origen analògic" (p. 59).

La nova Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC, 2016), a l'apartat 70 SER O ÉSSER (p. 313), consigna a ALTRES VARIANTS

Pres. d'ind. 1 som (bal. i sept.)

És interessant que tengueu en compte que la forma jo som també és pròpia del català septentrional. Un altre punt important és que la forma jo soc apareix oficialment sense accent a la Gramàtica de la llengua catalana (IEC), recordau que han eliminat la majoria de diacrítics, per tant, a poc a poc començam a veure com desapareixen els antics diacrítics dels llibres, revistes, webs, blogs, etc.

Càrritx i roses
Cançó: Cant per sa meva gent
Autor: Tomeu Penya

 Me'n vaig a córrer món, vaig i venc
cantant sempre amb alegria amb so vent,
jo tenc companys que em fan ben content,
perquè són gent mallorquina i jo sé
que enveja mos tenen qui no són d'aquí,
  se moren per poder venir,
Jo m'infl com calàpot de goig i els hi dic,
que som pagès mallorquí.

dimecres, 28 de juny de 2017

Com elles

Com elles
Una proposta refrescant per aquest estiu que acaba de començar, l'antologia Com elles de  
Mireia Vidal-Conte. 

Serà dia 30 de juny, divendres, a les 19 h. a la Lluna. 
 General Riera, 68 Palma 
(Mallorca-Illes Balears)
Esperam la vostra assistència 
a aquesta tertúlia engrescadora
Fartdart



Després de 15 anys de recerca i lectures , la poeta i escriptora Mireia Vidal-Conte, ha elaborat una antologia d'algunes de les millors poetes internacionals des de principis del segle XX
Poetes de Gran Bretanya, França, Alemanya, Amèrica Llatina, Quebec, Catalunya, Portugal i Espanya:
Ingeborg Bachmann, Maria Beneyto, Nicole Brossard, Ana Cristina César, Dulce Chacón, Sophia de Mello, Eugénia de Vasconcellos, Hilde Domin, Felícia Fuster, Olvido García Valdés, Ana Hatherley, Gina A. Laplace, Teresa Rita Lopes, Chantal Maillard, Maria Mercè Marçal,  Brigitte Oleschinski, Alejandra Pizarnik, Sylvia Plath, Adrienne Rich, Muriel Rukeyser, May Sarton, Anne Sexton, Wislawa Szymborska, Blanca Varela i Idea Vilariño.
Fotografia espectacle Com elles
Hi assistirà Odile Arquè, Sebastià Portell i 
Antònia Vicens.

dilluns, 26 de juny de 2017

Nova ortografia catalana IEC

Ortografia catalana oficial

La nova Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans es pot descarregar des del seu web. 

Feis clic aquí: Ortografia catalana IEC

Si no funciona, provau aquest altre enllaç
Aquí t'esper