diumenge, 8 d’octubre de 2017

Torres i talaies

Talaies de Mallorca
Torres de defensa pels drets humans
Col·lecció Ramon Llull 25
El Gall Editor

El passat dissabte, dia 7 d'octubre, a les 18.30 hores, es presentà el llibre Talaies de Mallorca Torres de defensa pels drets humans, en un espai envejable:  
el castell de Bellver de Palma.
L'acte comptà amb la presència de diverses autoritats i amb intervencions d'alguns col·laboradors. La idea d'encendre simbòlicament les torres de defensa (amb pots de fum i bengales)  va engrescar moltíssima de gent que, a la vegada, es varen subscriure majoritàriament perquè el llibre fos una realitat quan se'ls va proposar rememorar aquella fita amb les millors fotos. El toc d'atenció sobre la degradació del nostre patrimoni cultural i sobre el drama actual dels refugiats fa que aquesta idea hagi estat un símbol de com es poden defensar causes nobles en un ambient festiu i agradable.

Aquí teniu algunes imatges de l'acte
En Josep Lluís Pol que, conjuntament amb na Magdalena Rosselló i en Joan Roig Vélez, ha coordinat l'edició.

El llibre ens proporciona informació interessant sobre toponímia, ja que els noms de les torres i les zones pròximes ajuden a conèixer un poc millor la nostra terra. També ens aporta articles erudits, de reflexió i de sentiments dels diferents grups de talaiers.

Llista de torres i talaies pels drets humans

1. Torre de na Pòpia (sa Dragonera)
2. Torre des Verger
3. Torre de Son Galceran
4. Torre de sa Pedrissa
5. Torre Picada
6. Torre de na Seca
7. Torre de Can Palou
8. Torre des Bosc
9. Torre de Lluc
10. Torre de Menut
11. Santuari de Lluc
12. Castell del Rei
13. Torre de Sant Vicenç
14. Talaia d'Albercutx
15. Talaia d'Alcúdia
16. Talaia Moreia
17. Torre d'Albarca (o des Matzoc)
18. Talaia de Son Jaumell
19. Torre Esbucada
20. Castell de Capdepera
21. Talaia Nova des Cap Vermell
22. Es Castell (Punta de n'Amer)
23. Torre des Falcons
24. Torre de Portocolom
25. Castell de Santueri
26. Puig de Sant Salvador
27. Castell de Portopetro
28. Torreu d'en Beu
29. Torre de na Gosta
30. Castell de Cabrera
31. Torre de sa Colònia
32. Torre de s'Estelella
33. Torre de Cala Pi
34. Torre des Cap Blanc
35.  Torre des Cap Enderrocat
36. Castell de Bellver
37. Torre de Cala Figuera
38. Torre de Rafalbetx
39. Torre des Cap Andritxol
40. Torre de sa Mola
41. Castell de Sant Elm
42. Catedral de Mallorca
43. Castell d'Alaró
44. Marratxí
45. Puig de Santa Magdalena
46. Sineu
47. Esporles 

Si l'acte de dia 7 de gener va ser un èxit sense precedents, aquest llibre ja ha tengut una acollida important, fins i tot entre les persones que no participaren activament el dia de l'encesa de bengales. Dia 7 d'octubre també va ser un dia per sentir-se orgullosos d'iniciatives com aquesta.

dimarts, 3 d’octubre de 2017

II Dia de Francesc de B. Moll


10 d'octubre, aniversari del naixement de Francesc de B. Moll

Hem rebut aquesta invitació i ens en feim ressò, per si és del vostre interès.

Descarregau-vos el document complet aquí

diumenge, 1 d’octubre de 2017

Diacrítics

La reforma ortogràfica va fent camí
 
Es comença a notar l'aplicació de les noves normes, sobretot les que fan referència a la simplificació dels accents diacrítics.

Aquí teniu la portada de l'AraBalears del passat dissabte, dia 23 de setembre de 2017.

"Turisme dona via lliure als hotelers per ampliar els negocis"



Per una altra banda, aquí podeu veure aquesta tassa infantil en català
"Llegir et dona superpoders"
Naturalment, això són mostres de com es van aplicant, a poc a poc, les reformes ortogràfiques, tot i les reticències d'algunes persones de la vella escola, que encara reclamen que retornin els més de 150 diacrítics d'abans. Des del nostre blog, consideram que les raons que ofereix l'Institut d'Estudis Catalans al seu web són prou clares:

"La quantitat de diacrítics en els mots catalans s’havia multiplicat de l’època de Pompeu Fabra ençà: d’una cinquantena a més de cent cinquanta. Els diacrítics compleixen la funció de desambiguar el sentit d’un mot o facilitar-ne la lectura als qui no són parlants natius, però la major part dels accents diacrítics dels mots catalans actuals no feien aquest paper ara com ara."

Extret de l'entrada de l'IEC

A poc a poc, com hem dit en entrades anteriors, els veurem desaparèixer i just quedaran els 15 més necessaris.

dimecres, 27 de setembre de 2017

Talaies de Mallorca

Presentació del llibre
Torres de defensa pels drets humans
Dissabte 7 d'octubre, a les 18.30 h,
al Castell de Bellver

La presentació tendrà lloc, gràcies a la col·laboració de l'Ajuntament de Palma, al Castell de Bellver, dissabte dia 7 d'octubre a les 18.30 hores. Durant l'acte es farà entrega dels exemplars dels subscriptors. En acabar brindarem amb una copa de vi per cortesia del Celler BINIGRAU. 


Ens agradaria molt comptar amb la teva companyia!
(Vos pregam que confirmeu la vostra assistència a calmesdegener@gmail.com)

dimarts, 5 de setembre de 2017

Mai no caminaràs sol (Lluís News) a Lluc

Presentació del llibre 
Mai no caminaràs sol
 (Lluís News) 
al santuari de Lluc
Dissabte, dia 9 de setembre, a les 12 hores




"LA PUJADA A LLUC DES D’INCA, TOT PASSANT PER SELVA I CAIMARI, TÉ QUELCOM D’ESPECIAL. EL PAISATGE S’ACREIX EN BELLESA I GRANDIOSITAT A MESURA QUE ES GUANYA ALTURA I ES FA ESPECIALMENT IMPONENT EN DETERMINATS INDRETS, COM ARA EN L’ESPECTACULAR SALT DE LA BELLA DONA. CADA REVOLT, CADA TANCA, CADA CAMINOI SÓN UN BÀLSAM PER ALS SENTITS. EN 15 O 20 MINUTS ENS SITUAM EN UNA VALL IDÍL·LICA, ON ELS ÚNICS SOROLLS SÓN EL DELS RIEROLS D’AIGUA RAN DEL CAMÍ O EL DE LES ESQUELLES DE LES OVELLES QUE PASTUREN AL VOLTANT DEL SANTUARI. L’ATMOSFERA CREADA, A LA QUAL CONTRIBUÏA LA HIVERNENCA GRISOR DEL DIA, SEMBLAVA EXTRETA D’UN PASSATGE DE “LA MINYONIA D’UN INFANT ORAT”, DE LLORENÇ RIBER, UNA NOVEL·LETA MOLT RECOMANABLE PER ENTENDRE NO NOMÉS LA RELIGIOSITAT DEL LLOC, SINÓ TOT ALLÒ QUE L’ENVOLTA I QUE L’HA FET UN INDRET TAN ESTIMAT PELS MALLORQUINS."  
("Mai no caminaràs sol", p. 140)

Cinema en català: Hotel Transylvania 2

HOTEL TRANSYLVANIA2
Cinema a la fresca a Marratxí

Dissabte, dia 9 de setembre, a les 20.30 hores
Lloc: Plaça des Mercat de sa Cabana
Marratxí

diumenge, 20 d’agost de 2017

Vacacions i vacances

Vacacions
De vegades, entre alguns parlants d'una part del domini lingüístic català sorgeix la polèmica sobre si és millor "vacacions" o "vacances" o, simplement, entren en discussions sobre si només és correcta una de les dues formes.

La realitat és que normativament són tan vàlides les "vacacions" com les "vacances", tot i que, curiosament, les "vacacions" sempre han estat envoltades de polèmica. Qualcuns, sense fer cap mena de consulta al respecte, afirmen, simplement, que les "vacacions" no són possibles, tot i que tots els diccionaris catalans hi donen entrada. Resulta ben curiós i contradictori alhora! En alguns casos, es recomana l'ús administratiu de "vacances" arreu de tot el domini lingüístic i es deixa "vacacions" com a sinònim secundari que es pot emprar sense problemes en altres contextos. D'altres, qüestionen les "vacances" perquè, segons afirmen, no hi ha proves que en demostrin cap tradició escrita fins a èpoques recents. N'hi ha que són de l'opinió que l'arraconament de "vacacions" és a causa de la seva similitud amb l'espanyol. Com veis, la cosa no és tan senzilla com afirmar alegrement correcte/incorrecte. La primera passa que cal fer és estar ben documentat abans de dir qualsevol bajanada.


Vegem-m'ho documentat

A "La xarxa" comunicació local Serveis Lingüístics ho expressa d'aquesta manera. Deixa clar que les dues formes són normatives, això no obstant, adverteix que "vacacions" és més propi de l'àmbit valencià i balear i que a Catalunya s'ha considerat incorrecta erròniament.

Tant al DIEC (Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans) com al Diccionari de l'Enciclopèdia Catalana hi donen entrada:

DIEC
Diccionari Grup Enciclopèdia Catalana

Al Viccionari parla de "vacacions" com a forma alternativa de "vacances":


El Llibre d’estil per als mitjans de comunicació orals i escrits (Palma, 2009) de la Universitat de les Illes Balears i el Consell de Mallorca no en qüestiona la validesa, però recomana que les administracions facin servir només "vacances":

Al Nou vocabulari de barbarismes del català de Mallorca (El Tall, 1993) de Jaume Corbera ens explica que hi ha una tendència a creure que "vacacions" és un barbarisme i ens recorda que ambdues formes són catalanes i normatives:

Exemples d'ús de vacacions:

L'editorial Vicens Vives titula Vacacions amb els Ròbits els seus quaderns de repàs d'Educació Primària a la seva versió Illes Balears:
L'Institut d'Educació Secundària de Binissalem, a Mallorca, fa servir de manera normal "vacacions" al seu web:

El Consell d'Eivissa fa servir "vacacions" al seu web referint-se als habitatges turístics de vacacions:


 IB3
De tant en tant,  veim escrit a les notícies d'IB3 "vacacions", combinat o no amb "vacances":

No cal continuar cercant més exemples de "vacacions" perquè ja veim que l'ús real existeix. Això sí, seria interessant una reflexió assenyada sobre certes tendències purament ideològiques sobre la correcció d'algunes formes. Si vacacions és una paraula tradicional en català, per quin motiu ha estat rebutjada? Segons pareix, ha estat utilitzada durant segles. La primera documentació de "vacances" és de 1908. A més, és sospitós que l'Alcover-Moll remeti a "vacació" l'entrada "vacança".
La conclusió és ben clara, no cal posar-se en contra, de cap manera, de la forma "vacances", però tampoc no s'ha de rebutjar l'ús de "vacacions". Que cadascú faci el que trobi més adient. Trobareu aquests documents a internet o a qualsevol dels llibres o materials referenciats.

És interessant el que diu l'Acadèmia Valenciana de la Llengua a facebook sobre "vacacions":

Acadèmia Valenciana de la Llengua a facebook

o Antoni Janer Torrens al blog de la revista Sàpiens, on ens recorda l'origen llatí de "vacacions":

Per què en català deim vaga i en castellà “huelga”?