Composts i derivats sense accent
diacrític
En una entrada anterior heu
vist quin són els diacrítics que es mantenen amb la reforma
ortogràfica de l'Institut d'Estudis Catalans. Qualcú de vosaltres
es demanarà, tal vegada, què passa amb els derivats dels 15 casos
que mantenen el diacrític?
La resposta és aquesta: s'escriuen sense accent els composts i derivats dels monosíl·labs que duen diacrític. Així, idò, tendrem déu
(divinitat) amb accent diacrític per distingir-lo de deu (10) numeral, ell
deu (verb deure) i deu (font), però no s'accentuen:
-Adeu
-Adeu-siau
-Redeu
-Semideu
El cas de món (entès com
a creació, la Terra) s'accentua enfront de mon (possessiu, mon pare
és el millor), però no accentuarem rodamon.
Pensau que per norma no
s'accentuen els mots aguts acabats en -an, -on, com estan (verb
estar) o Ramon. Per tant, pareix una solució lògica.
Imatge de l'església de
Sóller (abril 2017). Exposició sobre Ramon Llull, escriptor
rodamón.
Mantenen
l'accent els diacrítics monosíl·labs si s’escriuen amb guionet:
déu-vos-guard
‘salutació’, mà-llarg, pèl-roig, etc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada