diumenge, 23 d’abril de 2017

Accents que se'n van


Composts i derivats sense accent
diacrític
En una entrada anterior heu vist quin són els diacrítics que es mantenen amb la reforma ortogràfica de l'Institut d'Estudis Catalans. Qualcú de vosaltres es demanarà, tal vegada, què passa amb els derivats dels 15 casos que mantenen el diacrític?
La resposta és aquesta: s'escriuen sense accent els composts i derivats dels monosíl·labs que duen diacrític. Així, idò, tendrem déu (divinitat) amb accent diacrític per distingir-lo de deu (10) numeral, ell deu (verb deure) i deu (font), però no s'accentuen:
-Adeu
-Adeu-siau
-Redeu
-Semideu
El cas de món (entès com a creació, la Terra) s'accentua enfront de mon (possessiu, mon pare és el millor), però no accentuarem rodamon.
Pensau que per norma no s'accentuen els mots aguts acabats en -an, -on, com estan (verb estar) o Ramon. Per tant, pareix una solució lògica.
Imatge de l'església de Sóller (abril 2017). Exposició sobre Ramon Llull, escriptor rodamón.
Mantenen l'accent els diacrítics monosíl·labs si s’escriuen amb guionet:
déu-vos-guard ‘salutació’, mà-llarg, pèl-roig, etc.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada