dijous, 27 de juliol del 2017

Jo som

Verb ser  
Jo som i jo soc 
(sense accent)
En català clàssic trobàvem les formes jo soc o jo som (i també jo so i jo son) per a la primera persona singular del present d'indicatiu del verb ser. Actualment, la forma soc és habitual als dialectes occidentals i als orientals soc i som (aquesta darrera a les Illes Balears i al català septentrional)

Santa Ponça (Calvià, Mallorca)
Els llibres d'estil destinats a les Balears sempre donen preferència a la forma jo som (que també coincideix amb la primera persona del plural nosaltres som).


La Gramàtica catalana de Francesc de B. Moll (Editorial Moll, Palma, 1987), consignava com a preferent la forma jo som a les Balears, tot i que recordava que "En el català continental, la forma de primera persona singular del present d'indicatiu és sóc o , en lloc de la balear som"

Pres. ind.
som
ets
és
som
sou
són

Al llibre La llengua catalana a Mallorca propostes per a l'ús públic d'Alomar, Bibiloni, Corbera i Joan Melià (Consell de Mallorca 1999) explica: "La primera persona del present d'indicatiu a les Balears conserva una forma clàssica que és som. El seu ús és tan adequat com el de sóc, d'àmbit territorial més extens i d'origen analògic" (p. 59).

La nova Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC, 2016), a l'apartat 70 SER O ÉSSER (p. 313), consigna a ALTRES VARIANTS

Pres. d'ind. 1 som (bal. i sept.)

És interessant que tengueu en compte que la forma jo som també és pròpia del català septentrional. Un altre punt important és que la forma jo soc apareix oficialment sense accent a la Gramàtica de la llengua catalana (IEC), recordau que han eliminat la majoria de diacrítics, per tant, a poc a poc començam a veure com desapareixen els antics diacrítics dels llibres, revistes, webs, blogs, etc.

Càrritx i roses
Cançó: Cant per sa meva gent
Autor: Tomeu Penya

 Me'n vaig a córrer món, vaig i venc
cantant sempre amb alegria amb so vent,
jo tenc companys que em fan ben content,
perquè són gent mallorquina i jo sé
que enveja mos tenen qui no són d'aquí,
  se moren per poder venir,
Jo m'infl com calàpot de goig i els hi dic,
que som pagès mallorquí.