diumenge, 20 d’agost de 2017

Vacacions i vacances

Vacacions
De vegades, entre alguns parlants d'una part del domini lingüístic català sorgeix la polèmica sobre si és millor "vacacions" o "vacances" o, simplement, entren en discussions sobre si només és correcta una de les dues formes.

La realitat és que normativament són tan vàlides les "vacacions" com les "vacances", tot i que, curiosament, les "vacacions" sempre han estat envoltades de polèmica. Qualcuns, sense fer cap mena de consulta al respecte, afirmen, simplement, que les "vacacions" no són possibles, tot i que tots els diccionaris catalans hi donen entrada. Resulta ben curiós i contradictori alhora! En alguns casos, es recomana l'ús administratiu de "vacances" arreu de tot el domini lingüístic i es deixa "vacacions" com a sinònim secundari que es pot emprar sense problemes en altres contextos. D'altres, qüestionen les "vacances" perquè, segons afirmen, no hi ha proves que en demostrin cap tradició escrita fins a èpoques recents. N'hi ha que són de l'opinió que l'arraconament de "vacacions" és a causa de la seva similitud amb l'espanyol. Com veis, la cosa no és tan senzilla com afirmar alegrement correcte/incorrecte. La primera passa que cal fer és estar ben documentat abans de dir qualsevol bajanada.


Vegem-m'ho documentat

A "La xarxa" comunicació local Serveis Lingüístics ho expressa d'aquesta manera. Deixa clar que les dues formes són normatives, això no obstant, adverteix que "vacacions" és més propi de l'àmbit valencià i balear i que a Catalunya s'ha considerat incorrecta erròniament.

Tant al DIEC (Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans) com al Diccionari de l'Enciclopèdia Catalana hi donen entrada:

DIEC
Diccionari Grup Enciclopèdia Catalana

Al Viccionari parla de "vacacions" com a forma alternativa de "vacances":


El Llibre d’estil per als mitjans de comunicació orals i escrits (Palma, 2009) de la Universitat de les Illes Balears i el Consell de Mallorca no en qüestiona la validesa, però recomana que les administracions facin servir només "vacances":

Al Nou vocabulari de barbarismes del català de Mallorca (El Tall, 1993) de Jaume Corbera ens explica que hi ha una tendència a creure que "vacacions" és un barbarisme i ens recorda que ambdues formes són catalanes i normatives:

Exemples d'ús de vacacions:

L'editorial Vicens Vives titula Vacacions amb els Ròbits els seus quaderns de repàs d'Educació Primària a la seva versió Illes Balears:
L'Institut d'Educació Secundària de Binissalem, a Mallorca, fa servir de manera normal "vacacions" al seu web:

El Consell d'Eivissa fa servir "vacacions" al seu web referint-se als habitatges turístics de vacacions:


 IB3
De tant en tant,  veim escrit a les notícies d'IB3 "vacacions", combinat o no amb "vacances":

No cal continuar cercant més exemples de "vacacions" perquè ja veim que l'ús real existeix. Això sí, seria interessant una reflexió assenyada sobre certes tendències purament ideològiques sobre la correcció d'algunes formes. Si vacacions és una paraula tradicional en català, per quin motiu ha estat rebutjada? Segons pareix, ha estat utilitzada durant segles. La primera documentació de "vacances" és de 1908. A més, és sospitós que l'Alcover-Moll remeti a "vacació" l'entrada "vacança".
La conclusió és ben clara, no cal posar-se en contra, de cap manera, de la forma "vacances", però tampoc no s'ha de rebutjar l'ús de "vacacions". Que cadascú faci el que trobi més adient. Trobareu aquests documents a internet o a qualsevol dels llibres o materials referenciats.

És interessant el que diu l'Acadèmia Valenciana de la Llengua a facebook sobre "vacacions":

Acadèmia Valenciana de la Llengua a facebook

o Antoni Janer Torrens al blog de la revista Sàpiens, on ens recorda l'origen llatí de "vacacions":

Per què en català deim vaga i en castellà “huelga”?

divendres, 11 d’agost de 2017

Topònims de les Illes Balears IEC

Nomenclàtor toponímic de les Illes Balears
Quan entrau al Nomenclàtor Toponímic de les Illes Balears (NOTIB) http://notib.recerca.iec.cat, trobareu un portal molt ben organitzat per consultar els topònims dels diferents municipis de les Illes Balears.

A l'apartat de continguts i objectius, ens diu que:

"El Nomenclàtor Toponímic de les Illes Balears (NOTIB) és un projecte vinculat des del primer moment a la Universitat de les Illes Balears [(UIB) Departament de Filologia Catalana i Lingüística General] i després a l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), que iniciàrem l’any 1999, i que consisteix en l’aplec i presentació de la llista dels topònims actuals no urbans de les Illes Balears."

Si trescau entre els menús, entendreu els criteris que s'hi apliquen, les raons per les quals s'opta per una grafia o una altra, hi ha un cercador de topònims, etc. Cada municipi compta amb la seva llista de topònims no urbans, la qual cosa ofereix una eina perquè la retolació seguesqui un criteri unificat arreu de les Illes Balears.

Per exemple, a l'apartat 10 Criteris lingüístics aplicats en la normativització toponímica entre d'altres criteris diu "En els topònims afectats per monoftongació regeix la normativa. Ex.: s’Aiguavés i no *s’Aigovés, s’Aigua Dolça (cala i platja) i no *s’Aigo Dolça, caló de ses Egües i no *caló de ses Egos, es Guaret Vell (caseria) i no *es Goret Vell."

Sobre l'article dels topònims recomana la forma local: "Recomanem que l’article, tant del nom oficial dels nuclis de població com d’altres topònims, majors o menors, s’ajusti a la solució adoptada per la llengua parlada local, tot i que són també admissibles les formes amb article estàndard dels topònims que en la llengua parlada duen article salat."

Recordau que hi ha topònims que només admeten l'article formal en la llengua parlada.
En fi, una eina interessant, que ens permet tenir un criteri clar i normatiu dels topònims.

dimarts, 8 d’agost de 2017

Desnormalització lingüística

Símptomes de desnormalització lingüística
"POLIGONO DE CAN RUBIOL"
Marratxí
Si observau aquest rètol, col·locat al polígon (poligono, segons ells) de Can Rubiol, a Marratxí, romandreu amb els cabells drets.

-Des del punt de vista del castellà, la paraula "poligono" no vol dir res perquè hi manca l'accent (hauria de ser "polígono").
-En català, polígon resulta perfectament comprensible per a qualsevol persona.

Afortunadament, s'agraeix que hagin escrit RUBIOL i no *ROBIOL.

I la qüestió és la següent:
Qui revisa aquesta retolació? Com és possible que encara no l'hagin rectificada?

diumenge, 6 d’agost de 2017

Cultura a la fresca a Marratxí agost 2017

Cultura a la fresca a Marratxí
Agost 2017
L'Àrea de Cultura de l'Ajuntament de Marratxí ha programat el cicle CULTURA A LA FRESCA 2017, una sèrie d'actuacions musicals i teatrals variades, que poden ser d'interès per als ciutadans del municipi.

Els espais públics d'enguany estan repartits arreu de Marratxí:  
Pòrtol, 
Cas Capità, 
es Figueral i 
sa Nova Cabana.
L'entrada és gratuïta.

dijous, 3 d’agost de 2017

Faltes a la retolació pública

 Cas Capità / Francesc Comes
Cas Capita / Francesç

Una passejada ràpida pel terme municipal de Marratxí, a Mallorca, pot ser sorprenent. Hi podem trobar alguns rètols amb faltes d'ortografia incomprensibles.

Cas Capità
Crida molt l'atenció el rètol que indica Cas Capità quan sortiu des Pla de na Tesa, on comprovareu que no han accentuat Capita. En direcció contrària, és a dir, des de la carretera d'Inca sí que està ben escrit. També podríem parlar sobre la idoneïtat de la majúscula a l'article personal "Na", però ens centrarem en l'accent de "Capità".

Sa Vinya de Son Verí 
El cas del carrer Francesc Comes (pintor), a sa Vinya de Son Verí, amb una ce trencada al final, també fa mal d'ulls.
Esperem que se n'adonin aviat i que facin les correccions pertinents als rètols, perquè els models als carrers es veuen cada dia i no és qüestió de generar més faltes.