GIEC i la 1a persona del present d'indicatiu

Gramàtica normativa 
de l'Institut d'Estudis Catalans

Primera persona del present d'indicatiu
La nova gramàtica recull les formes sense desinència, però s'ha d'anar alerta amb algunes grafies per coherència amb la resta de formes. Per exemple, la primera persona de fugir és jo fuig i no *jo fuj o d'enviar és jo envii i no jo envio, aquesta darrera és pròpia dels parlars que fan la primera persona en -o, però no és coherent amb el grup de desindència zero. No són correctes les grafies *jo reb o *jo cab (s'ha d'escriure jo rep o jo cap). Evidentment, si usam les formes sense desinència (ben normatives) hem de ser coherents en tot el discurs i no barrejar indiscriminadament formes també correctes, però que són pròpies d'altres dialectes geogràfics.

Exemples agafats directament de la GIEC:

• cantar: jo cant
• batre: jo bat
• témer: jo tem
• dormir: jo dorm
• servir: jo servesc
• cabre o caber: jo cap
• canviar: jo canvii
• collir: jo cull
• començar: jo començ
• complir: jo complesc
• córrer: jo corr
• cosir: jo cus
• crear: jo crei
• créixer: jo cresc
• creuar: jo creu
• cruixir: jo cruix
• empènyer: jo empeny
• estrènyer: jo estreny
• fugir: jo fuig
• imprimir: jo imprimesc
• jugar: jo jug
• lluir: jo lluu o llu
• morir: jo mor
• néixer: jo nesc
• obrir: jo obr
• omplir: jo umpl (també jo ompl)
• pertànyer: jo pertany
• prometre: jo promet
• pudir: jo put
• pujar: jo puig
• rebre: jo rep
• traduir: jo traduesc
• trencar: jo trenc
• vèncer: jo venç
• viatjar: jo viatj